93 408 76 25 info@petit-aloma.com

 

 

L’escarlatina: és una malaltia greu?

Dra. Amalia Arce. Contingut adaptat de la Guia de Salut i Malalties, de la web de la FHNB. 10/04/2016 Ultima revisió 31/10/18

L’escarlatina és causada per un bacteri que s’anomena estreptococ pyogenes, que típicament origina angines. En aquest cas és un tipus productor de toxina estreptocòccica. La producció d’aquesta toxina és el que desencadena l’aparició de l’erupció cutània.

És una malaltia que afecta als infants durant els primers anys d’escolarització. És menys freqüent abans dels 3 anys (abans d’aquestes edats les angines i faringitis solen ser d’origen viral) i després dels 15 anys d’edat. El bacteri passa de persona malalta a persona sana de forma directa via respiratòria, a través de les gotes emeses mentre parlem o esternudem. Hi ha algunes persones viuen amb l’ estreptococ a la seva gola, de forma que poden ser “portadores” sense desenvolupar la malaltia, o que el bacteri aprofiti un moment de “baixada de defenses” per infectar. No obstant la seva contagiositat, n’hi ha malalties que s’escampen entre els nens amb molta més facilitat (per exemple moltes virals).

L’escarlatina és una infecció bacteriana que es tracta amb antibiòtic de la família de les penicil•lines. El tractament és senzill però és convenient, malgrat que el nen estarà molt millor en 24-48h, finalitzar-lo per no només curar la malaltia mes no també erradicar l’estat de portador faringi.

Imatges obtingudes del bloc Reflexiones de un pediatra curtido (Dr. García-Tornel)

 

Una de les malalties exantemàtiques –aquelles que van amb lesions a la pell- que més freqüentment diagnostiquem a Urgències és l’escarlatina. En ocasions els pares venen espantats perquè han passat una circular a l’escola fent referència a que hi ha hagut diversos casos entre la població infantil o ells mateixos coneixen casos propers. És una malaltia que “sona” malament, que d’entrada sol tenir mala prensa.

L’escarlatina és una malaltia infecto-contagiosa caracteritzada per febre alta d’inici sobtat, mal de coll, cefalea, erupció cutània, dolor abdominal, i en ocasions, vòmits.

L’erupció cutània és característica. Té aspecte de “paper de vidre”, rugós i vermell, que a més de veure’s es palpa i sol aparèixer generalment de 12 a 48 hores després de començar la febre. Apareix primer al coll i al tronc, i després s’estén a extremitats i a zona genital. Passats uns 7 a 21 dies, l’erupció cutània pot deixar pas a un procés descamatiu de la pell que també és característic, especialment si no s’ha tractat.